Sol, solet, vine'm a veure, ..vine'm a veure?

Em sembla que l'estiu està fart de nosaltres! Potser és que l'hem atabalat: tants mesos esperant que arribés, que arribi l'estiu, que arribi l'estiu, i un cop el tenim aquí a casa, entre els uns que corren com bojos buscant-ne sol tot el dia per lluir bronzejat, els altres que en fugen com si es tractés de la pesta i la mainada que no para d'implorar que no s'acabi.. simplement és que es deu haver cansat de nosaltres. I ja està, no hi ha més.

Em costa empescar-me algun lloc on podria ser, l'estiu. La veritat, jo si m'amagués suposo que buscaria algun bon i clàssic amagatall: sota alguna taula, dins alguna cova.. però quan es tracta d'una estació de l'any.. on la fots? La veritat és que no deu tenir gaire llocs on anar, tenint em compte que els altres llocs ja estan ocupats per altres estacions. I no crec que ni l'hivern, ni la tardor.. ni fins i tot la bonassa de la primavera, vulguin compartir protagonisme amb ell. Sempre tant lloat, sempre tant benerat i esperat.. i ara resulta que a la que ens distraiem, fot el camp. Que el bombin, tu! Si no vol tornar, que no torni. Jo estic molt bé amb els pantalons llargs i les xancletes. És perfecte. Plou i deixa de ploure però no fa fred i a la nit s'hi està bé, a la fresca.

Ara, que si voleu que us digui la veritat, tampoc diria que no a tarda al Golfet sota el meu gairebé ni estrenat para-sol, amb el solet a les cames i anant a fer la remullada quan la cosa ho exigís... xaaaf!

Me'n vaig a fer nones amb el regust de pa que hem aconseguit salvar d'una mort humiliant (morir com a massa per a pa no llevat? tràgic) amb mans i mànigues en Lluís i jo! Bona nit a tout le monde!

Per extensió

El meu bloc és un fracàs, la meva perseverància per escriure-hi tendeix al fracàs i aquesta setmana està sent un fracàs social. Per extensió, podríem deduir dir que "la meva vida és un fracàs". Però nein! Res d'això. No tinc dret de queixar-me. De moment tinc feina, cosa que ja és molt. I per si no n'hi ha prou, ara vénen 4 dies ben bons i ben merescuts de festa. Si senyor! Que la previsió diu que plourà? Doncs que plogui, benvinguda pluja.

Com sóc! Ara que he començat a escriure, vinga a rajar idees i ganes d'explicar coses.. Sempre em passa igual. M'agradaria escriure sobre els llibres amb què he topat últimament, de com de ràpid creix la Laia i de com de feliç veig en Carlus, entre moltes altres coses. Clar que també.. m'agradaria explicar perquè sóc la persona més cutre del planeta o jo què sé. Cada dia passa alguna cosa si més no divertida, i escriure-la per aquí seria una bona manera de recordar-la o de fer-me somriure més endavant. Ja parlo per mi perquè em temo que els meus lleials i nombrosos seguidors ja deuen haver llençat la tovallola en veure la regularitat de les meves.. publicacions.

Com sona, publicacions! M'incloc a la categoria d'escriptora, dient que publico? No em direu que no sona interessant. Ara que.. tothom pot publicar, i ja no dic res si ho vol fer a través d'internet. I sinó mireu l'Iris del llibre Els ulls grocs dels cocodrils. (Aquí ja m'he flipat una mica).

En fi, la d'avui ha estat molt abstracta.