A vegades és ben bé per dir: A LA MERDA! I engegar-ho tot a la merda. Més d'un ho haguéssim fet.. si no fós perquè "després d'haver-ho engegat tot a la merda" hauríem de trobar alguna cosa per suplir el forat que s'hi deixa. Per dir algo.
A banda dels renecs habituals (pobre bloc, quines misèries, tot el dia sentint queixes), també haig de dir que em passen coses maques. Que hi segueixen havent un munt de coses maques:

- Les notes de francès van viento en popa. Començo a entendre força les pel.lícules sans sous-titres and c'est bon!
- He tornat a trobar moments molt tranquils llegint. Tinc amb qui parlar-ne.
- Les Encies
- Els papers arriben amb compta-gotes, però arriben.
- Una persona, amb un gest ben simple i sense adonar-se'n, m'ha demostrat que "realment" puc comptar amb ella quan la necessito. Rossa guapa.
- Hi ha gent que em fa sentir apreciada i estimada i s'ocupa de fer-m'ho saber.
- M'agrades tant que quan ens trobem per el carrer i faig tard faig veure que ningú m'espera
- Noves cançons.

i seguiríem.. però m'he anat encantant parlant pel xat i ara ja no tinc el cap a lloc per seguir escrivint. Au revoir!

Em sembla que

Quan quedes amb algú per anar a CAMINAR.. és que t'estàs fent gran.

Que la seua conducta no siga punible 

no vol dir que no siga menyspreable
Marga Sanz




En referència a en Camps ..i a tantes altres coses)

arribant a Llagostera des de Girona

Em sap greu si la foto no està ni ben tirada, ni centrada ni res de res, però està feta mentre conduïa. Encara rai que vaig poder treure la càmera de la funda i trobar el botó per disparar sense mirar ni menjar-me cap cotxe.

Aquesta és l'entrada de Llagostera fa uns quants dies. Era cosa maca de veure, tot emboirat, només es dibuixava la "silueta" del poble. Maco, maco! Pels qui hagin fet amb mi alguna vegada aquesta carretera, és molt possible que ja m'ho hagin sentit dir: però és ben bé de postal!

Blue velvet

She wore blue velvet
Bluer than velvet was the night
Softer than satin was the light









S

Gent interessant i gent que no interessa

Genial

«Eso no importa -decía el señor Ibrahim-. Tu amor por ella es todo tuyo, eso no te lo quita nadie. Te pertenece. Aunque lo rechace, ella no puede cambiarlo. No lo aprovechará, eso es todo. Todo aquello que des Momo, será tuyo para siempre; lo que guardes ¡estará perdido para siempre!»

Immens!

Ara a casa ens ha donat per fer galetes i pastissos com si ens hi anés la vida. Ja puc matar-me a bons propòsits, si després em trobo la meu mare fonent mantega per fer galetes jaja visca la Pepaaa! T_T ai déu, no anirem pas enlloc! :D

En fi. Per sortir una mica de la dinàmica de queixa (que fàcil que és caure-hi!), aquesta setmana ha estat prou bé. I tant! Moments agradables i diferents. De fet, més que bé, això està molt bé! La cosa va de descobertes, aquesta vegada. Descobrir nous racons i noves maneres de fer és sempre molt gratificant. I encara ho és més si les has tingut davant dels morros però no t'havies parat mai a fixar-t'hi. Després ve quan un dia t'aixeques amb l'altre peu o varies una mica la teva "rutina" i voilà! el regal.

És com.. estimulant? (bona, aquesta). 

I estic contenta, perquè sembla que sempre es possible seguir descobrint coses maques. Encara que ja n'estiguis "saturat", encara que a vegades no sàpigues que fotre'n, de tanta "riquesa.".. sembla que sempre se'n pot seguir trobant. Collons! Això si que és motiu per estar alegre, no? Per molts dies que faci que estàs a l'atur o per molt que cada cop que posis el telenotícies només vegis misèries.

És que per mi és molt important que sapiguem mantenir desperta la curiositat. És precisament per això que m'agraden les persones qui donen importància als petits detalls, les persones que es fan preguntes, que busquen estímuls, que imaginen.. en definitiva, persones que tenen una manera de fer pròpia i la defensen. Crec que tots de manera conscient o inconscient volem envoltar-nos-en. 

M'agrada quan algú em porta la contrària i m'explica els seus arguments creient-se realment (o no) que pesen més que els meus! És genial poder mantenir una conversa "viva", "apassionada". No hi ha res que m'avorreixi més que una persona que digui sempre que si a tot. Nervi cony!

Gràcies a déu o a qui sigui, no puc queixar-me. Sé amb qui puc parlar del que sigui, però parlar-ne amb franquesa, sentint-me còmode per expressar el meu verdader punt de vista i fer-ho sense tabús ni vergonyes. Sense haver de buscar grans demostracions, grans frases, grans petons ni grans.. (anava a dir "grans orgasmes" però no vull que sembli que ho redueixo tot al sexe perquè no és ni de bon tros així) i sentir-me realitzada.

Per mi n'hi ha prou a compartir una estona (però saber trobar la manera de fer-la fer especial), n'hi ha prou amb que et preguntin "si estàs tristoia" quan gairebé ni tu has tingut temps a adonar-te'n.. és que n'hi ha prou amb despertar-se, obrir el correu i veure que algú ha pensat en tu. Encara que sigui per dir-te bon dia! O perquè vol compartir amb tu una foto cutre que ha trobat al facebok de no sé qui. De veritat. Que et facin riure. (És tant important, que et sàpiguen fer riure).

A vegades és realment això i només això. Tot es fa partint de petites coses. La gràcia està en saber quines són i valorar-les!!

ueeeeeeee sóc la paia més monyes de Girona, senyors i senyores.

passeu una bona tarda petits escamarlans!!!

Tanta murga per res!
Però bé.. agafant-t'ho per el costat positiu (què hem de fer, sinó?): no hi ha res com estar-se a casa, no? Une autre fois ioga, francès, st. Miquel i el centre cívic.. i la comoditat "de lo conocido", que tampoc no està gens malament.
I la panificadora que va tot el dia com una loca and c'est bon!

Com segles de glaceres solitàries davallant mil·límetres, cap els oceans