Brindo per

És ben bé que si es vol, no cal anar gaire lluny per desconnectar. Amb una horeta de tren n'he tingut prou per fer  una pausa eficaç i necessària.

És clar que tots sabem que el secret no està en la distància que es recorre, sinó en el sentit en què es viatja, la companyia que s'escull. A tots ens agrada trobar un bon acompanyant i a vegades, en el millor dels casos, tenim la sort de trobar-lo. 

És el que m'ha passat a mi aquests dos dies. He pogut gaudir de la companyia d'una persona que sense proposar-s'ho, em fa sentir bé. És collonut. Crec que la naturalitat en el tracte, ja per si sola, fa miracles. Saber que tot el que s'espera de mi és el que sóc jo, em fa sentir tranquil·la. I la tranquil·litat, pau, i la pau, felicitat. 

Parlem, passegem, riem, connectem, cantem, ballem i altra vegada riem. Mengem, dormim, reposem. Bevem, saltem, suem i ens cansem, ens sorprenem i juguem, caminem i seguim sense deixar de riure.

Avui estic una mica (una mica, diu?) monyes, ho sé! Me'n vaig a treballar.. avui també toca anar a dormir tard.

Massacosesafer

Ara mateix estic una mica punki. Estar punki vol dir estar en una mena d'estat.. com ho diria? barreja entre queixós-emprenyat-revolucionari-inconformista. He estat a punt de fer servir la paraula "indignat", però ara crec que aquest adjectiu ja ha agafat un significat que no puc aplicar a l'estat en què estic avui.

Per tant, estic punki. Per varis motius. 

Un dels principals (i del qual se'n deriven la majoria dels altres) és l'estat en què ens trobem a casa. Per casa, em refereixo a Catalunya, si vols també a Espanya i a la resta del món. Ens n'estem anant a Can Pixa i sembla que encara trigarà a tocar fons la cosa. Però no vull escriure sobre això. És un tema que en realitat, i com la majoria de humans amb qui tracto, desconec i per tant, aviat acabaria de parlar-ne i a sobre, tothom en té els collons plens. Així que per no decebre l'elevat (jo encara diria més, elevadíssim!) nombre de seguidors del bloc, me n'estic de parlar-ne.

Estic punki perquè 1) vull fer massa coses i no puc. 2) M'agradaria, voldria, m'interessaria. Tot condicionals i poques opcions reals. I tot dóna voltes sobre el mateix eix. Un eix que a molts ens fa pensar en condicional i el que és més fotut, a viure-hi; que ens  té a tots empalats com pollastres en un ast (i demano perdó a les vostres sensibilitats per  la imatge explícita) ..I mai millor dit! És molt gràfica la cosa.Vegis la foto de Don Pollo sentado.

És ben bé que una imatge val més que mil paraules. Penseu en la imatge de 20? 15? pollastres girant en 1 ast. Ara imagineu-vos que no només en són 15 (que són els que calculo que giren a cada barra), sinó milers. La metàfora és fàcil i parla per si sola. Només cal pensar-hi una mica i segur que cadascú hi aportaria un adjectiu diferent i ben vàlid.

Ho deixo a les vostres mans perquè de mi avui només rajarien adjectius fàcils.

Bona nit!

pd: això de Don Pollo sentado no és cap collonada. Es veu que hi ha un plat que s'ho diu, Pollo sentado.

pd2: no pot haver-hi res més humiliant que per una au que acabar en aquestes condicions al costat d'un morter

"Tots els mecanismes"

Ahir en arribar a casa vaig tenir l'honor de tornar a fer una truita al foc. (Quina rapidesa, quina.. lògica, quin control!) Recalco la part de "al foc" en contraposició a fer-la "a la vitro". La mare que va parir les vitroceràmiques. Pels qui sigueu d'un altre planeta o acabeu d'aterrar, Les cuines vitroceràmiques són, segons la Santa Viquipèdia, sistemes de cocció en què hi ha un vidre entre la font de calor i el recipient que es vol escalfar. L'arribada de la vitroceràmica ha suposat tota una renovació en la cuina, ja que és més còmoda de netejar i posseeix indicadors de calor que adverteixen que les plaques encara romanen calentes, el que permet un estalvi d'energia.


Ja em perdonareu els qui m'hagiu de perdonar, però no em cau bé aquesta "renovació a la cuina", per molt més eficient que sigui, per molt millor que es netegi.. l'espera per escalfar un ansat d'aigua és eterna, i ja no et dic res si has de fer bullir un grapat de pasta i t'estàs morint de gana. Mala cosa. En fi, si algú troba un manifest en contra les vitroceràmiques, que m'ho digui i m'hi afegiré. 


I si encara no ho havia vist tot, mentre estava degustant la truiteta feta a foc lent davant la tele.. va i, EL PECAT: Un anunci de Calgonite? o no sé quina història per netejar rentadores en què els publicistes no van tenir cap mena de vergonya ni de sentit de, de.. (jo què sé, com dir-n'hi.. del ridícul?) per dir que "LAS ARTERIAS DE TU LAVADORA  corren el riesgo de.." (aquest disbarat és acompanyat d'una mena de diagrama en què el centre del dibuix és una mena de cor de ferro i les canonades emulen les artèries)
Hola!? Perdona? No, miri, és que no en tenim prou amb què ens fotin terror al cos a cada anunci de iogurts per cagar, en contra la descalcificació dels ossos, i els anuncis de la salvació de l'esperit amb margarines que destrueixen el colesterol i pots que cremen el greix només de mirar-se'l (tant de bo!), encara vull que m'insinuïn que he cuidar la salut cardiovascular de la meva rentadora. jaja Genial. Ens hem tornat del tot bojos!


En fi, plego per ara perquè la meva torradora comença a tenir cefalea i he d'anar-li a dur alguna cosa abans que siguin les 8h, que toca l'antibiòtic de la pica, la pobra, que tant empassar merda ha agafat una bona bacterièmia. 
Recordo haver sentit a parlar d'un món en què la gent cagava per si mateixa, el colesterol no es destruïa amb làctics i la margarina servir per sucar torrades. Ho dec haver somiat. Quin deliri!