Brindo per

És ben bé que si es vol, no cal anar gaire lluny per desconnectar. Amb una horeta de tren n'he tingut prou per fer  una pausa eficaç i necessària.

És clar que tots sabem que el secret no està en la distància que es recorre, sinó en el sentit en què es viatja, la companyia que s'escull. A tots ens agrada trobar un bon acompanyant i a vegades, en el millor dels casos, tenim la sort de trobar-lo. 

És el que m'ha passat a mi aquests dos dies. He pogut gaudir de la companyia d'una persona que sense proposar-s'ho, em fa sentir bé. És collonut. Crec que la naturalitat en el tracte, ja per si sola, fa miracles. Saber que tot el que s'espera de mi és el que sóc jo, em fa sentir tranquil·la. I la tranquil·litat, pau, i la pau, felicitat. 

Parlem, passegem, riem, connectem, cantem, ballem i altra vegada riem. Mengem, dormim, reposem. Bevem, saltem, suem i ens cansem, ens sorprenem i juguem, caminem i seguim sense deixar de riure.

Avui estic una mica (una mica, diu?) monyes, ho sé! Me'n vaig a treballar.. avui també toca anar a dormir tard.