quotidianitat?

-Pere, Carla, qui redéu hi hagi a la barra!!!
-Quèeee? (tots)
- Poseu-me una ració d'abraçades amb olor per la taula 7. I ràpid collons, que la clienta ja fot mala cara de tant esperar! Ah, i també un tallat per la taula 4 si us plau.
- Marchando.

Tu, què! Haig d'aprendre a esquiar jo també o com ho fem!?

AMO!! Fins el dia 19 de març! Ole-jo!

Existence

Partint que hi ha gent que sap com fer-te somriure i gent que no en sap. Posem també el cas que fins i tot hi ha qui et sap fer riure, qui et fa riure a pulmó, que et fa riure amb el cor: que posats a riure, rius tot tu: Et riuen els ulls, et riuen els llavis i et riu l'ànima. Fins i tot podríem deixar de banda quan et tiben les galtes i t'arriba a fer mal la panxa.. perquè tot això ja és a part, considerem-ho conseqüències naturals d'aquest benestar.

M'agrades quan em fas riure. Potser en realitat és que m'agrades perquè em fas riure.
Tant si t'ho proposes com si no, ho fas. De veritat que ho fas, i a vegades és màgic. Em costaria explicar-ho. I és quan tu vas (o véns, no sé com hauria de dir-ho), em truques, i ric. Patapam, com qui no vol la cosa, ja m'has fet riure.  O em dius qualsevol bestiesa o qualsevol marranada i sé que només estàs esperant sentir-me riure. I sembla que et vegi, amb el telèfon a l'orella, deixant passar els segons de silenci que em fan falta per deixar-te anar una riallada. I sembla que et vegi respirar tranquil, per haver-me fet riure..

"Balls frenètics, morts prematures, viatges, fugides, coneixences, il·lusions, dubtes, ruptures, reconciliacions, desplaçaments i tantes altres dificultats per evitar aquella trobada havien quedat derrotats per aquella abraçada càlida. Que estranya que és la vida."

Jaume Cabré

Merda. Aquest llibre és boníssim! M'és difícil d'explicar-ho però sobretot difícil és d'entendre perquè, si no el llegeixes.
De tant en tant es troben petites delícies com el que he escrit una mica més amunt, però el verdader "olé" de l'obra se'l guanya el tot. La manera en què s'enllacen les pàgines i les històries, personatges separats per milers de kilòmetres o desenes d'anys. Es troben com si res, pum. Collons, et deixa amb un pam de nas. Genial. Tant recomanable! Vife, aquest és especialment dels teus. Si no t'agrada em deixes! jeje

tinc-ganes-de-veure't

(thank you, for loving me)

(De ser tan xulo com tu, se n'ha de saber!)

2*è aniversari de la Montse

Per molt que vagis amb un look informal (veu Angelines), JO SÉ que segueixes sent una princesa!  I segur que portes les calcetes o els mitjons de color rosa! també HO SÉ!

I a més a més, com que no tenia cap 3 i no volia posar-te un "22" al pastís.. s'ha hagut d'improvitzar.. amb aquesta espelma. Més val això que no res, no?
(Em com)Prometo que pels 25 et faré un pastís com déu mana o te'n compraré un d'aquests ben cars i bons de pastisseria.. repostería fina niña! Amb 3 o 4 tipus de xocolata, ametlles i altres delicatessens.

Una abraçada per la noia de les cames més maques (llaaaaaaaaaaargues) que conec!