Ara a casa ens ha donat per fer galetes i pastissos com si ens hi anés la vida. Ja puc matar-me a bons propòsits, si després em trobo la meu mare fonent mantega per fer galetes jaja visca la Pepaaa! T_T ai déu, no anirem pas enlloc! :D

En fi. Per sortir una mica de la dinàmica de queixa (que fàcil que és caure-hi!), aquesta setmana ha estat prou bé. I tant! Moments agradables i diferents. De fet, més que bé, això està molt bé! La cosa va de descobertes, aquesta vegada. Descobrir nous racons i noves maneres de fer és sempre molt gratificant. I encara ho és més si les has tingut davant dels morros però no t'havies parat mai a fixar-t'hi. Després ve quan un dia t'aixeques amb l'altre peu o varies una mica la teva "rutina" i voilà! el regal.

És com.. estimulant? (bona, aquesta). 

I estic contenta, perquè sembla que sempre es possible seguir descobrint coses maques. Encara que ja n'estiguis "saturat", encara que a vegades no sàpigues que fotre'n, de tanta "riquesa.".. sembla que sempre se'n pot seguir trobant. Collons! Això si que és motiu per estar alegre, no? Per molts dies que faci que estàs a l'atur o per molt que cada cop que posis el telenotícies només vegis misèries.

És que per mi és molt important que sapiguem mantenir desperta la curiositat. És precisament per això que m'agraden les persones qui donen importància als petits detalls, les persones que es fan preguntes, que busquen estímuls, que imaginen.. en definitiva, persones que tenen una manera de fer pròpia i la defensen. Crec que tots de manera conscient o inconscient volem envoltar-nos-en. 

M'agrada quan algú em porta la contrària i m'explica els seus arguments creient-se realment (o no) que pesen més que els meus! És genial poder mantenir una conversa "viva", "apassionada". No hi ha res que m'avorreixi més que una persona que digui sempre que si a tot. Nervi cony!

Gràcies a déu o a qui sigui, no puc queixar-me. Sé amb qui puc parlar del que sigui, però parlar-ne amb franquesa, sentint-me còmode per expressar el meu verdader punt de vista i fer-ho sense tabús ni vergonyes. Sense haver de buscar grans demostracions, grans frases, grans petons ni grans.. (anava a dir "grans orgasmes" però no vull que sembli que ho redueixo tot al sexe perquè no és ni de bon tros així) i sentir-me realitzada.

Per mi n'hi ha prou a compartir una estona (però saber trobar la manera de fer-la fer especial), n'hi ha prou amb que et preguntin "si estàs tristoia" quan gairebé ni tu has tingut temps a adonar-te'n.. és que n'hi ha prou amb despertar-se, obrir el correu i veure que algú ha pensat en tu. Encara que sigui per dir-te bon dia! O perquè vol compartir amb tu una foto cutre que ha trobat al facebok de no sé qui. De veritat. Que et facin riure. (És tant important, que et sàpiguen fer riure).

A vegades és realment això i només això. Tot es fa partint de petites coses. La gràcia està en saber quines són i valorar-les!!

ueeeeeeee sóc la paia més monyes de Girona, senyors i senyores.

passeu una bona tarda petits escamarlans!!!