Sol, solet, vine'm a veure, ..vine'm a veure?

Em sembla que l'estiu està fart de nosaltres! Potser és que l'hem atabalat: tants mesos esperant que arribés, que arribi l'estiu, que arribi l'estiu, i un cop el tenim aquí a casa, entre els uns que corren com bojos buscant-ne sol tot el dia per lluir bronzejat, els altres que en fugen com si es tractés de la pesta i la mainada que no para d'implorar que no s'acabi.. simplement és que es deu haver cansat de nosaltres. I ja està, no hi ha més.

Em costa empescar-me algun lloc on podria ser, l'estiu. La veritat, jo si m'amagués suposo que buscaria algun bon i clàssic amagatall: sota alguna taula, dins alguna cova.. però quan es tracta d'una estació de l'any.. on la fots? La veritat és que no deu tenir gaire llocs on anar, tenint em compte que els altres llocs ja estan ocupats per altres estacions. I no crec que ni l'hivern, ni la tardor.. ni fins i tot la bonassa de la primavera, vulguin compartir protagonisme amb ell. Sempre tant lloat, sempre tant benerat i esperat.. i ara resulta que a la que ens distraiem, fot el camp. Que el bombin, tu! Si no vol tornar, que no torni. Jo estic molt bé amb els pantalons llargs i les xancletes. És perfecte. Plou i deixa de ploure però no fa fred i a la nit s'hi està bé, a la fresca.

Ara, que si voleu que us digui la veritat, tampoc diria que no a tarda al Golfet sota el meu gairebé ni estrenat para-sol, amb el solet a les cames i anant a fer la remullada quan la cosa ho exigís... xaaaf!