"I els ulls d'ambre escoltaven atentament l'íntima meditació sobre la mort, una de les sonates més estremidores de la vida, amb paraules que ella desconeixia, una meditació íntima sobre la mort, escrita per un home avesat a plorar en si bemoll major (..) Quan es va extingir l'última nota i mantenia les mans esteses damunt del teclat, com un demiürg que mostra el poder del seu miracle, va aconseguir deu, quinze llarguíssims segons de silenci (...) Va relaxar el gest, va abaixar les mans, absolutament extenuat i el públic es va posar a aplaudir."
"Al cap de quaranta-dos i minuts i tretze segons ningú ja no es preguntava per què havia començat per l'última, sinó que es mantenien amb l'ànima oberta, esperant (...) : A poc a poc es van anar arrencant aplaudiments fins que, com el ruixat que vacil·la abans de convertir-se en xàfec, total a sala es posà d'empeus. I sortí de l'escenari per sempre més sense mirar enrere."
Viatge d'hivern, Jaume Cabré
Triar un llibre, gairebé a l'atzar, i ensopegar? amb aquestes paraules, només d'entrada, ha estat ben bé un regal. Xapó, Jaume Cabré! Una delícia!
(Ara és quan penso, merda, per què no sóc una friqui de la música?)
"Al cap de quaranta-dos i minuts i tretze segons ningú ja no es preguntava per què havia començat per l'última, sinó que es mantenien amb l'ànima oberta, esperant (...) : A poc a poc es van anar arrencant aplaudiments fins que, com el ruixat que vacil·la abans de convertir-se en xàfec, total a sala es posà d'empeus. I sortí de l'escenari per sempre més sense mirar enrere." 
gràcies per deixar-me gaudir d'aquest gran gran llibre!!!
ResponderEliminargvf