"Les coses no passen si no les escric"

Està més que dit, més que entès i més que de tot que si les situacions no són favorables, hem de ser nosaltres qui hi posem de la nostra part. Vaaaaale, molt bé. Em sembla perfecte! A veure, és que realment, hi estic d'acord.. però fins un punt, collons. Cansa veure com t'hi fots de morros una vegada i una altra. Em ve la imatge d'un mur i d'algú buscant-hi una esquerda que no s'acaba de trobar mai.

Vull creure que ser persistent i constant és la clau, que acaba sent la clau.. tard o d'hora. Vull creure-ho perquè sinó algunes coses que per mi són importants perdrien el seu sentit a una velocitat vertiginosa i això m'espanta. M'hi nego.
Tot plegat té sentit.

(Però a vegades em sembla tant qüestionable..)